ROSA DÍEZ PIDE UNA TARJETA SANITARIA ÚNICA PARA GARANTIZAR EL ACCESO UNIVERSAL A LA SANIDAD

Gonzalez Sinde MP3

Homenaje a los políticos rancios.

Culers a favor d´Espanya

Noticia publicada en e-noticies




Un grup a Facebook reivindica l'orgull de ser "culés y Españoles". El grup, que té de "Presidente Fundador" a Francisco Javier Gil, compta amb 209 membres, xifra curta en comparació a d'altres iniciatives similars que s'han generat a la xarxa. En aquest sentit, Gil, en un dels missatges del fòrum, anima a arribar a "los 500".

Els creadors expliquen que "este grupo va dedicado a todas aquellas personas que aman el Barça y además se sienten españoles". De la mateixa manera, deixen clar que "ya estamos cansados de que asocien el barcelonismo con el nacionalismo". "Porque vivimos en el mejor país del mundo y somos del mejor equipo del mundo. Força Barça y viva España", sentencien.

15.000 banderolas

Leo que el Barça para dar color al campo encargó 15.000 banderolas. Concretamente 10.000 barcelonistas y 5.000 con la senyera. No pretendo que repartan entre la afición banderas de España, pero ¿Por qué de Catalunya? El Barça es grande porque no es el equipo de una Comunidad Autónoma en concreto, es el equipo de aficionados de todo el mundo. 15.000 banderolas del Barça y todos contentos.

Catalunya no es España.

Noticia publicada en e-noticies.


El davanter del FC Barcelona, Thierry Henry, ha manifestat en una entrevista a La Vanguardia que "el que penso és això: Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i això cal sentir-ho. El Barça és una altra història. Quan arribes aquí de l'Arsenal et sorprèn veure a tanta gent, és un shock. Cal viure-ho per a entendre-ho. A Anglaterra és una altra mentalitat. Quan vaig sortir d'allà després de vuit anys, estava sorprès, però després de vuit mesos, quan ja no em feia mal l'esquena, havia de tornar a guanyar confiança i guanyar-me a la gent".

Mejor que se dedique a jugar...

Como demócrata no puedo sostenerlo

Palabras de Francesc de Carreras.

‘Somos una nación. Bien. Catalunya tiene, además del castellano, una lengua propia y un derecho civil antiguo, hoy de muy escasa aplicación, y casi nada más que nos diferencie del resto de España. Todo ello se reconoce y protege en la Constitución. Sin embargo, creemos tener derechos, inalienables por supuesto, a ser tratados por el Estado de forma distinta al resto de los ciudadanos españoles. ¿Por qué? No lo entiendo, precisamente un Estado democrático significa, antes que nada, la igualdad de derechos. ¿Tenemos los catalanes un derecho a la autonomía de más alcance que el resto de los españoles? No, por supuesto. Como demócrata no puedo sostenerlo’.

La prensa sin libertad.

"La prensa libre puede ser, desde luego, buena o mala, pero, con toda seguridad, sin libertad no puede ser más que mala."



ALBERT CAMUS, Resistencia, rebelión y muerte, 1.961

ERC demandará a España.

Noticia publicada en e-noticies.


El diputat d’Esquerra Joan Tardà presentarà dimecres dia 15 una demanda contra l’Estat Espanyol davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. La demanda és "per la vulneració del dret a un procés equitatiu, tal com preveu l’article 6 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i les llibertats fonamentals".

En la demanda s’explica que Tardà, en la seva condició de Diputat, va presentar, el mes d’abril de 2007, 100 preguntes adreçades al govern sobre diversos àmbits relacionats amb el Rei i la Casa Reial (fiscalitat, ús del patrimoni públic, ingressos atípics, competència lingüística, etc...) i un proposició no de llei per a ser debatuda en el Ple del Congrés que instava el govern a presentar en el primer trimestre de cada any natural la liquidació pressupostària de totes les partides que directament o de forma indirecta tenen relació Amb la Casa Reial contingudes en el l’exercici pressupostari anterior.

ERC recorda que la "Proposició no de Llei que la Mesa del Congrés, presidida per Manuel Marín, no van ser admeses a tràmit per la Mesa del Congrés dels Diputats com a conseqüència dels vots favorables dels representants del PSOE, PP i CiU, tot emparant-se en l’argumentació que la Constitució Espanyola, que fixa que la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat".

Els republicans admeten que "al cap de pocs dies d’haver-se conegut la presentació d’aquestes preguntes i de la Proposició no de Llei, la Casa Reial va anunciar el nomenament d’un Interventor civil de la mateixa Casa Reial, tot i que des de La Zarzuela es va tenir cura de remarcar que el nomenament no tenia res a veure amb els moviments en el Congrés".

Posteriorment, Tardà va tornar a presentar les mateixes iniciatives a la Mesa del Congrés, i van ser novament rebutjades per la mateixa raó. Un cop esgotada la via de la reconsideració davant la Mesa del Congrés dels Diputats, la legislació espanyola permet accedir al Tribunal Constitucional per demanar-hi empara per "la vulneració d’algun dels drets fonamentals previstos a la Constitució Espanyola, una via que utilitzà Esquerra i que va provocar que aquest Tribunal optés recentment per no admetre a tràmit el recurs d’empara, tot i que la decisió no va ser presa per unanimitat ja que el magistrat Pablo Pérez Tremps es va desmarcar".

Davant d’aquesta situació, el diputat Joan Tardà, a través dels serveis jurídics d’Esquerra ha optat per presentar una demanda fonamentada en la vulneració del dret a un procés equitatiu previst a l’article 6 del Conveni Europeu "per a la protecció dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals". La presentació de la demanda es farà el proper dimecres, 15 d’abril a Estrasburg, amb la presència del diputat Joan Tardà i la secretaria de política internacional i número 2 per Esquerra a les eleccions europees, Marta Rovira.

Cultura quiere medio prohibir el castellano.

Entrevista en l´AVUI a Camilo Tarrazón, Presidente del Gremio de empresarios de cine en Catalunya.



Camilo Tarrazón parla perfectament el català. Aquest exhibidor de cinema assegura no tenir cap problema amb el català ni el doblatge, però s'oposa a la quota del 50%.

Per què no a les quotes de doblatge?
Si el rendiment econòmic de les còpies catalanes fos més alt que el de les còpies en castellà, no hi hauria còpies en castellà. Si poso en el mateix cinema en dues sales iguals, en els mateixos horaris, Harry Potter en català i Harry Potter en castellà, al recaptació és de 70-30 o fins i tot 80-20, a favor del castellà.

Això està demostrat?
S'ha vist en un cinema a la província de Tarragona, que sempre que pot estrena alhora en català i castellà.



Però no entén tothom el català?
La gent que va a veure un film el que vol es entendre'l, i a qui és bilingüe li és igual si li passen en català o en castellà. No es va al cinema a fer una militància política. El drama del cinema en català és que els polítics s'hi han posat pel mig. En lloc d'arreglar-ho, ho han espatllat.

Què diferencia la iniciativa d'ara de Tresserras de la del 1998 de Pujals?
Són semblants. Es tracta de fer una norma per un objectiu polític i no del cinema. I que ignora l'opinió de les distribuïdores i, especialment, de les majors de Hollywood. Per a les majors, el doblatge és car, i només es fa en aquells idiomes que van als cinc grans mercats europeus: francès, alemany, italià, castellà i anglès. Les majors es mouen pel negoci i han dit sempre que renunciaran al mercat abans d'incomplir la llei.

Què vol dir, això?
Que si la Generalitat fixa quotes del 50% no s'hi oposaran. Però decidiran que és possible atendre el mercat català; a la conselleria els han proposat tres escenaris: 1. les pel·lícules no s'estrenaran. 2. S'entrenaran només en VO. 3. S'estrenaran en VO amb subtítols: menys públic, menys còpies i menys diners. Però no incompliran la llei. I encara que el conseller Tresserras digués que a la darrera reunió les majors estaven receptives, no es cert.

L'hauran de fer les majors, el doblatge?
Segons el document de bases de la llei, no és clar. Per al doblatge dels 425 films a l'any que s'estrenen a Catalunya, podem parlar d'una inversió de 80 milions anuals, i això a les distribuïdores no els surt a compte.

Temen, les majors, un efecte cascada en altres països?
És clar. Si per un mercat de 7 milions accepten doblar, quants demanaran el mateix? El cinema és la segona indústria exportadora dels Estats Units. Un cop, els directius de la Disney van anar a l'estrena d'una pel·lícula al Japó, i els controladors d'un aeroport endarrerien l'aterratge. La Disney va trucar a la secretaria d'Estat americana, i de la secretaria d'Estat van trucar al govern japonès. I els directius de Disney van arribar a l'hora a l'estrena. Això és una major!

Parlem ara dels problemes dels exhibidors...
A la Generalitat no li importa el sector de l'exhibició. No és cert que la llei estigui pensada per millorar el negoci. Aquesta llei respon a objectius polítics...

Quins són aquests objectius?
La Generalitat no ha de fer una llei de cinema per fer política lingüística. La llei ha de resoldre els problemes del cinema. Per exemple: per què una inversió pública de quasi 30 milions d'euros en cine en català representa 0 de públic a les sales de Catalunya? Li poso un cas: El cant dels ocells, guanyadora del premi Gaudí. L'han vista 2.497 espectadors. 15.000 euros en entrades.

Com es pot augmentar la quota de català al cinema?
Amb una doble línia. Una, invertint bé en cinema català, de manera que arribés a tenir una quota del 10%. I dues, treballant conjuntament amb les majors en un projecte per incrementar a poc a poc l'oferta de cinema doblat al català. Es podria arribar al 10%º o 15%. Si féssim això, la quota quedaria entre el 25% i el 30%. La quota de TV en català és de 20%, no del 50%. I tampoc no arriben al 50% ni la premsa ni els llibres...

La conselleria argumenta que l'espectador ha de tenir dret a triar...
No és veritat que existeixi aquest dret. Jo no puc triar la llengua de l'AVUI. Ni la de La Vanguardia. Tele-5 no la puc veure en català. TV3 no la puc veure en castellà. Per què una quota del 50% al cinema, quan la quota no hi és en molts altres àmbits?

Fins a quin punt la quota de doblatge perjudicaria els exhibidors?
Molt. Volem que, si la quota s'implanta, la Generalitat ens compensi de les pèrdues econòmiques que tindrem per exhibir en català. Cultura ha decidit mig prohibir el castellà: d'aquesta manera aconseguiran la paritat que ells volen. Però si ara tenim 23 milions d'espectadors, potser en tindrem 10 milions, i això per als exhibidors significa tancar.

La razón contra el nacionalismo

Mala suerte

"Tenemos mala suerte. Nos toca presenciar la peor forma de gobernar y la peor forma de hacer oposición."


Rosa Díez

Los que quieren más que un club y los que queremos el mejor club.

Noticia publicada en e-noticies




Jordi Badia, excap de comunicació del FC Barcelona, ha criticat en el seu blog el funcionament de la política lingüística i que, de retruc, aquesta circunstància converteixi el Barça en un "tòpic fals" d'integració dels "nouvinguts".

"Em refereixo a l’educació que reben els nens del futbol base. Se suposa que tots ells s’integren en el sistema educatiu català basat en la immersió lingüística. Per tant, hem de creure que futbolistes com Iniesta, Messi, Motta, etc., que van venir al club de ben petits, han rebut l’escolarització en català. Ara, tot i que sabem que l’entenen a la perfecció, no els hem sentit mai fer una declaració en l’idioma oficial del seu club. No és un problema exclusiu del club blaugrana, però pels valors que el FC Barcelona representa, el fet és greu i trist. Jo crec que aquest és un exemple clar del funcionament deficient de la política lingüística i que fa que el Barça, com a factor d’integració dels nouvinguts, hagi esdevingut un tòpic fals", ha escrit Badia.

L'excap de comunicació blaugrana també es queixa del retrocés que ha patit el català a la sala de premsa del club. "Gairebé tots aquests mitjans són de parla castellana, malgrat que els seus periodistes siguin, majoritàriament, catalanoparlants. Doncs bé, si fins fa poc la sala de premsa del Barça era un dels pocs espais del club on el català gaudia d’una salut de ferro, avui també està sent conquerida pel castellà. La resolució no és fàcil, però ens falta coratge i no deixar-nos engalipar".

El Barça, el equipo de España.

Noticia publicada en e-notícies


El FC Barcelona és l'equip que més jugadors ha aportat a la selecció espanyola de futbol. Segons una informació del diari As, amb la presència de Sergio Busquets i Gerard Piqué són 118 els internacionals espanyols del Barça. Aquesta xifra supera en cinc els futbolistes del Reial Madrid internacionals per Espanya. Els jugadors del Barça han disputat 1.539 partits amb la roja. El dia que un seleccionador va fer jugar a més jugadors del Barça va ser l'any 1959, quan davant Polònia es van alinear vuit: Ramallets, Olivella, Gràcia, Segarra, Gensana, Tejada, Kubala i Suárez. Van completar aquell onze Garay, Di Stéfano i Gento.

Laporta asesor de Carod.

Noticia publicada en La Vanguardia:

El presidente del Barça, Joan Laporta, es uno de los expertos con los que cuenta Carod-Rovira para formar parte del comité asesor del denominado Pla de l'Acció Exterior de Catalunya, que tiene que definir "las líneas estratégicas, los objetivos y los mecanismos para mejorar la coordinación de las políticas exteriores del Govern". Laporta ya dio una conferencia en marzo del año pasado en el Patronat Catalunya-Món para informar sobre su experiencia internacional como presidente del Barça.


Es una vergüenza que el Presidente del Barça se dedique a la política, sea del partido que sea.